Entre els talls de vídeo que més triomfen del programa APM? hi ha aquell on un senyor exclama, irònicament, “Mira si es buena persona!” (veure vídeo adjunt). Ja sé que és un tema poc adequat per fer-ne broma, però el 30 Minuts que es va emetre a TV3 diumenge passat lliga força amb aquesta frase del senyor indignat. Titulat, amb un joc de paraules ben trobat, “Barcelona, any 39: arriba Franco” ens documentava l’entrada de les tropes franquistes a la capital de Catalunya i com ho van viure diversos testimonis directes.
Allò que més impactava era la sensació d’alegria i alleujament que havien sentit diversos dels testimonis. No és que fossin franquistes (hi havia alguna senyora amb excés de laca i entusiasme que possiblement sí) sinó que formaven part de la societat catalana amb total normalitat, sense implicar-se en política i anant fent la seva vida. Allò que els feia respirar més tranquils era que ja no els bombardejarien més. I és per això que molts sortiren al carrer a aplaudir i a celebrar- sense parar-se a pensar massa que aquells a qui aplaudien eren els que els havien estat tirant les bombes i matant els seus veïns. “Mira si es buena persona!”.
De casos semblants se’n van viure a les diverses poblacions catalanes. A Breda, el meu poble, hi teníem el pintor noucentista Josep Aragay, que va esdevenir regidor de cultura del municipi per Acció Catalana. Votat, és clar, per la gent. Després de la guerra ell i la seva esposa van ser empresonats, malgrat no haver fet mai cap mal a ningú i ser fervents catòlics. Quan va tornar al poble es trobava que la gent li feia el buit i deien que “que se’ls hagin emportat és que alguna cosa deuen haver fet”. Per això l’artista pintà diversos quadres de temàtica bíblica sobre Job, que fou blasmat pels seus amics Elifaz, Bildad i Sofar, quan veient que patia desgràcies –perquè Déu el posava a prova- el jutjaven com a pecador. Així és com, en qüestió de temps, es pot passar de tenir el suport de la gent a ser considerat botxí enlloc de víctima quan t’estan perseguint. La por és una forta eina de convicció.
Dic tot això perquè la por i el patiment són unes fermes eines de convicció i cal tenir-ho en compte en el moment que vivim. De moment el govern espanyol ho ha intentat per mitjà de l’escanyament econòmic, que es tradueix en patiment per a la població. Podria ser que intentessin l’estratègia del “Mira si es buena persona!” deixant-nos una mica més d’aire. Tindrien molta gent predisposada a fer-nos oblidar que han estat ells mateixos els que ens han escanyat durant tot aquest temps. Podrien, també, mirar de perseguir els nostres líders per fer-nos pensar que “alguna cosa deuen haver fet” i posar-los a sobre la sospita del pecat que hagué de carregar Job. Cal reflexionar-hi i estar preparats.
